150.000 nous llocs de treball si apostem fort per l’eficiència energètica; no perdem el temps.

La construcció sostenible especialment focalitzada en l’eficiència energètica és, probablement, el sector amb més potencial de creació d’ocupacions sostenibles o Greenjobs, i on les virtuts de la seva component de creació d’ocupació neta respecte la “no-acció” són més clares i constatades.

Molts estudis han determinat que l’increment d’eficiència energètica en totes les seves modalitats implica un increment global de llocs de treball i, sens dubte, és un del sectors on les mesures poden proporcionar els beneficis del ja esmentat “doble dividend” (UNEP/ILO, 2008).

A més, la possibilitat de requalificar professionals del sector de la construcció amb competències ambientals pot ser una forma de donar valora afegit a un sector amb elevats problemes laborals —especialment a Espanya, on el pes del sector sobre el PIB ha duplicat durant anys les xifres europees— i d’evitar que una progressiva transició cap a una economia sostenible tingui fins i tot conseqüències més negatives per a aquest sector (ILO/UE, 2011).

Arran del compromís de la Unió Europea de reduir un 20% el consum d’energia s’estima que es poden crear 1 milió de llocs de treball associats. I si s’atén al compromís encara més ambiciós de reduir un 75% de les emissions de CO2 en el sector de la construcció residencial —tal com planteja el European Trade Union Confederation Study, per exemple—, els llocs de treball podrien superar aquesta xifra cap el 2020 (UNEP/ILO, 2008). Fent una inferència a Espanya —i considerant que té un 9,5% de la població activa europea— podríem estar parlant d’una oportunitat de creació de llocs de treball de 100.000 persones. Tot i que aquesta extrapolació és molt poc acurada per la multitud de variables que caldria considerar.

En la publicació europea “Doing more with Less: Green Paper on Energy Efficiency” (2005), la Comissió Europea feia ressò de que les inversions en eficiència energètica creava el triple de llocs de treball que les mateixes inversions en plantes de combustió de carboni o nuclears; uns 15-16 llocs de treball a jornada complerta per cada $1 milió, comparat amb 4,1 llocs de treball pel mateix import invertit en combustibles fòssils, o 4,5 arran de la mateixa inversió en una planta nuclear.

De fet, la Fundación Biodiversidad (2008) es deu referir a aquest estudi quan diu que s’han fet molts estudis per comparar els efectes de creació d’ocupació de les inversions en eficiència energètica en relació amb d’altres inversions, i que un d’aquests estudis ha calculat que es creen entre 12 i 16 “anys de treball directe” per cada milió de dòlars invertits.

Aquesta proporció coincideix exactament amb els resultats de l’estudi que la universitat de Massachusetts va fer uns anys més tard per al Center for American Progress (2009) avaluant l’impacte en l’ocupació i l’economia de la American Recovery and Reinvestment Act (ARRA); i la llei que en el moment de redacció d’aquest informe encara no havia anat al Senat: la American Clean  Energy and Security Act (ACESA). Una de les conclusions més significatives d’aquest estudi de Robert Pollin era, justament, que la inversió en eficiència i energies netes suposa la creació del triple de llocs de treball que la mateixa quantitat invertida en el que seria el sector convencional de les energies basades en combustibles fòssils.

Per altra banda, i també en el context  americà, el US Green Building Council va encarregar a Booz Allen Hamilton (2010) un estudi per analitzar el binomi polítiques d’eficiència en la construcció i creació de llocs de treball. L’estudi conclou que l’impacte econòmic de la construcció sostenible és significatiu i que progressivament anirà a més. Segons l’autor la construcció sostenible mantenia uns 2 milions de llocs de treball i generava al voltant de 100$ bilions en PIB i sous.  Segons aquest estudi, es pronosticava que l’any 2013 l’edificació sostenible suportaria 8 milions de llocs de treball. I pel que fa l’evolució de llocs de treball associats a les certificacions LEED diu que des de l’any 2000 s’havien generat 15.000 llocs de treball i que el 2013 es podrien arribar a crear 230.000 llocs de treballs addicionals associats a les certificacions. En aquest mateix informe també hi ha una anàlisi sobre com es modificaran els llocs de treball i sobre com evolucionaran les demandes d’ocupació segons les diferents activitats econòmiques i, entre altres conclusions, confirma que es crearan més llocs de treball que els que s’eliminaran, que els nou llocs de treball no necessàriament requereixen més nivell de formació, i que es confirma que les noves ocupacions tenen una millor retribució.

El concepte de Greenjobs va associat també al concepte de llocs de treballs decents, pel que es proposa que els diversos plans d’estímul de la rehabilitació i construcció eficients vagin acompanyats del vector ocupacional des de la seva planificació i fins a la seva execució i avaluació; per tal de garantir aquesta desitjada qualitat. Un exemple podria ser el que proposava l’Aliança Apollo per la ciutat de Nova York. De forma associada a la planificació estratègica de la ciutat per avançar cap a un futur més sostenible (que es materialitza en el PlaNYC 2030) proposa estudiar les noves ocupacions associades a aquesta estratègia. Aquest estudi garanteix que s’identifiquen amb antelació les competències necessàries, es preveuen quines noves empreses seran necessàries, quines barreres poden haver i com caldrà superar-les. En definitiva proposen un grup especial de treball sobre els “Green Collar Jobs” per garantir que les oportunitats ocupacionals associades a la rehabilitació sostenible es maximitzen i garanteixen llocs de treball decents, durables, i que permetin una promoció professional continuada.

Tornant a l’exercici de prospectiva de creació d’ocupació, i ja des d’una perspectiva europea l’informe del WWF 2009 sobre llocs de treball baixos en carboni estimava que el total de llocs de treball en fabricació i instal·lació de materials d’aïllament, béns i serveis relacionats amb l’eficiència als edificis i la producció combinada de calor i electricitat podria suposar uns 900.000 llocs de treball a Europa.

Ara però, més recent és l’informe del grup de treball de la Comissió Europea per aprofundir en una recuperació econòmica rica en llocs de treball, on diu que l’eficiència energètica podria suposar la creació i manteniment de 2 milions de llocs de treball fins el 2020; i que la revisió de la directiva de fiscalitat sobre l’energia podria afegir 1 milió de llocs de treball acumulativament fins el 2030.

Per altra banda s’estima que l’eficiència podria arribar reduir els requeriments materials en un 17%; i que aquest exercici podria anar acompanyat d’un increment del PIB de 3,3% i de la creació de entre 1,4 i 2,8 milions de llocs de treball. O sigui, la creació d’uns 150.000 llocs de treball per cada reducció percentual en l’ús de recursos materials. En un sentit similar, la mencionada publicació “doing more with less” va estimar molt superficialment —l’any 2005—, que un increment d’un 1% en l’eficiència energètica significaria la creació d’uns 200.000 llocs de treball a nivell europeu.

Segons la consultora GHK, i basant-se en estudis de la Comissió Europea, la construcció sostenible incentivarà el consum de nous productes i serveis que suposaran un increment del 5% en la construcció i un 3% en la rehabilitació. Això crearà un mercat, l’any 2020, de 87.000 M€ i generarà 870.000 llocs de treball; i es confirma que la construcció sostenible proporcionarà volum de negocis i ocupació addicionals, un fet que caldria no traduir literalment a la realitat espanyola perquè potser en el nostre cas la pèrdua de llocs de treball del sector no sigui fàcilment recuperable.

També un estudi de UK —que no es troba concretament citat— va estimar que per cada 1 M€ invertit en l’eficiència energètica d’edificis domèstics es creaven una mitjana de 12 llocs de treball a temps complert (UNEP/ILO, 2008).

Aquests impactes positius en l’economia i el mercat de treball estan fent pensar a la UE en enfortir les directives sobre rendiment energètic dels edificis (EPDB). Segons els documents tècnics que acompanyaven una nova formulació de la directiva (2008) es podrien crear entre 274.000 i 856.000 llocs de treball fins el 2020 (auditors energètics, inspectors de sistemes de climatització, sector de la construcció, i producció de béns i equips relacionats amb la millora de l’eficiència).

Duna forma més focalitzada en la realitat espanyola, Joaquín Nieto, en el seu article sobre economia sostenible i ocupació verda en temps de crisis (Revista Ecologia Política,  desembre 2010) exposa la seva proposta –conjuntament amb Carlos Hernández Pezzi, Domingo Jiménez Beltrán i altres, de Pla de rehabilitació d’edificis 2009-2012, que hagués suposat la rehabilitació de 2.250.000 habitatges, amb el consegüent reducció de dependència energètica, reducció de la factura i provisió de 390.000 llocs de treball. Amb aquest pla estimaven que estalviarien 360 M€ durant el període 2009-2012 i 160 M€ anuals a partir d’aleshores en reduccions d’emissions de CO2; als que s’hauria d’afegir l’estalvi de 30 milions de barrils de cru durant el període i 13 milions anuals en endavant (que es podrien traduir en 2.700 M€ i 1.170 M€ anuals respectivament)..

La Fundación Biodiversidad (2008) citant a President del projecte climàtic per a España (projecte dirigit a nivell mundial per l’exvicepresident Al Gore), Juan María González, diu que l’adaptació dels edificis per reduir les emissions de carboni podria ocupar a quatre de cada cinc aturats del sector de la construcció. Això l’any 2008 suposava 800.000 llocs de treball.

Segons la Direcció General de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge (2008) estimaven, en el marc de la Comissió de Rehabilitació i Manteniment d’Edificis (RIME) que cada 60.000 de pressupost es crea un lloc de treball directe i un indirecte, sense fer distincions suposaria que cada milió d’Euros invertit es crearien uns 25 llocs de treball —una xifra molt similar a la que treballen els estudis americans associats a la American Recovery and Reinvestment Act—.

La creació d’ocupació per la rehabilitació energètica segons un estudi de Geosolmax citat per la Fundación Biodiversidad, seria de 289.256 lloc de treball directes durant 10 anys, amb una multiplicació de entre 4 y 5 per l’efecte en les ocupacions indirectes.

Per altra banda, l’estudi de César Pavón per a la Fundación Ideas considerava que si es duia a terme la seva proposta d’apostar estratègicament per la rehabilitació es passaria de l’ocupació actual de 300.000 llocs de treball als 500.000 l’any 2020.

En definitiva, fent un exercici molt superficial de consulta, ens trobem amb pronòstics de creació d’ocupació fins el 2020 a nivell d’Espanya amb una forquilla ben ample,  que oscil·laria entre els 100.000 i els 400.000 llocs de treball. La següent taula resumeix algunes de les estimacions observades en la bibliografia relacionades amb la inversió i la millora d’eficiència que, òbviament no són homogènies i tenen un valor relatiu:

 

  Llocs de treball/M€ invertits Llocs de treball / 1% d’eficiència
Doing morte with Less (UE) 2005 21-22 (14-15 1 M$) 200.000
Unió Europea 2012   150.000
Center for American Progess 2009 21 (15 1M$)  
Generalitat de Catalunya (Habitatge) 25  
Fundación Ideas 16  
German Alliance for Work and the Environment 16  
Apollo Alliance Study 23.4  
Ministeri Medi Ambient de la República Txeca 30  

 

Cal apuntar que un increment en la demanda de components verds per a la construcció estimularia també la creació de llocs de treball indirectes en la producció de nous productes (UNEP/ILO, 2008). De fet, un estudi dut a terme per la Societat Americana d’Energia Solar (ASES) l’any 2006, per exemple, va quantificar 3,5 milions de llocs de treball directes i 4,5 milions de llocs de treball indirectes; pel que aquesta derivada de generació de llocs de treball es mostra molt significativa en aquest sector.

I és que la construcció sostenible i la rehabilitació també impulsen el mercat de components que s’hi utilitzen; per exemple, atenent a les previsions del programa Apollo dels USA, s’estima que només en relació aplicació d’estàndards per a rentadores, escalfadors i il·luminació es crearan 120.000 llocs de treball fins el 2020 als USA.

La producció de associada de CFL (Compact Fluorescent Lights)  i LEDs s’estima que siguin també grans sectors de creixement. En aquest sentit, però, s’apunta que Philips i Sylvania tenen més d’un 50% del mercat.

A banda de la creació de llocs de treball directes i indirectes, cal també precisar la creació de llocs de treball induïts per les polítiques d’eficiència energètica. L’estalvi energètic ofereix la possibilitat d’invertir l’estalvi en altres despeses associades amb la comunitat que poden ser més intensives en creació d’ocupació que les associades amb la provisió d’energia convencional (UNEP/ILO, 2008). De fet, la publicació “Doing more with less (2005)” cita que aquest efecte implica 2/3 parts dels llocs de treball creats, mentrestant que tan sols 1/3 seria atribuïble pròpiament a la implementació de les mesures d’estalvi.

En definitiva, a banda de l’important increment de competitivitat associat a l’eficiència energètica, la derivada ocupacional pronostica uns resultats tan significatius com necessaris en aquest sector.

Si veritablement ens trobem davant una inversió que —amb determinades reformes normatives, regulatòries i fiscals— podria resultar rentable en pocs anys; i aquest procés va acompanyat per triplicar els llocs de treball, arribant a xifres plausibles de creació neta d’ocupació de 150.000 llocs de treball fins el 2020; ja estem perdent en temps en organitzar aquesta transició.

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*