Competències i qualificacions verdes: Una necessitat per poder fer realitat les noves ocupacions sostenibles

Green skills: Una qüestió estratègica més transcendent del que sembla

La transició a una economia verda requerirà a curt i mig termini que hi hagi suficients persones amb les competències necessàries per a dur-la a terme exitosament. Tot i això, avui, hi ha molts països on es constaten importants dèficits entre la formació requerida per les empreses verdes i la disponible entre els treballadors (UNEP/ILO, 2008).


Els gestors públics han de tenir molt present que quan calgui dotar dels treballadors/res adequats a la transició verda es trobaran, probablement, amb un dèficit de competències professionals. De fet, en molts països de l’OCDE la desindustrialització i deslocalització de la indústria productiva han dut a una situació en que les incipients noves companyies tindran serioses dificultats per a trobar persones degudament formades en els camps que convingui. Aquest ha estat el cas recent d’Alemanya, que ha constatat un dèficit de professionals amb nivells elevats per a satisfer les demandes tècniques de les empreses del sector de les renovables. En alguns països desenvolupats els nivells de desindustrialització han estat tan elevats que, fins i tot, caldrà fer esforços per assegurar que la producció verda és viable sense generar colls d’ampolla en la formació ni demandar qualificacions inexistents (UNEP/ILO, 2008).

Segons un estudi conjunt entre la Organització Internacional del Treball i la Comissió Europea sobre la qüestió dels “Green skills”, es conclou que els dèficits de qualificació i formació s’han identificat com a un dels majors obstacles per a la implementació d’estratègies cap a una transició verda (ILO/EC, 2011). En aquesta publicació s’inclou una rigorosa i complerta recerca sobre metodologies quantitatives i qualitatives a l’hora d’identificar els Green jobs i d’analitzar i definir les competències professionals que tenen associades; un tema que mereixerà una atenció particular.

I davant el repte d’anticipar-se a aquest dèficit previsible en les qualificacions, cada país caldrà que utilitzi els sistemes i mètodes més adequats segons les dades que tinguin disponibles, els sectors als que pari atenció, les ocupacions, les pràctiques formatives o les prioritats del seu Govern en particular… Però és indiscutible que es requerirà, en qualsevol cas, planificació i proactivitat per part dels poder públics —com en el conjunt de les polítiques vinculades als Green jobs—. Cal apuntar que les companyies privades no estan treballant estratègicament la qüestió de l’ocupació verda, sinó tan que sols es focalitzen en la creació de noves línies de negocis; i en aquest sentit s’apunta a que allà on hi ha una preocupació pels Green jobs el rol dels serveis públics d’ocupació en formar els perfils adequats ha de ser molt protagonista.

És més, en el nostre cas, aquest exercici pot ajudar a reforçar el conjunt del sistema de detecció de necessitats formatives ajustades a les necessitats del mercat de treball; un necessari exercici sistemàtic que malauradament no està encara consolidat com caldria —a diferència de molts altres països del nostre context—. En aquest sentit, si assumim aquesta precarietat, la recerca per a establir un sistema de detecció de les competències necessàries per a la transició verda s’ha d’aprofitar —tal com apunten determinades institucions internacionals— per a traslladar-la al conjunt de competències del mercat de treball (ILO/CE, 2011).

La Comissió Europea, en els documents preparatoris de la conferència sobre Greenjobs (Brusel·les, 2010) va exposar que una adequada informació del mercat de treball a l’hora d’identificar la detecció de necessitats formatives creades per l’ambientalització de l’economia era quelcom cabdal, i també que en aquest sentit calia tenir en compte el rol dels serveis d’ocupació. Així mateix va destacar el projecte European Skills Competences and Occupations (ESCO), on es podrien definir de forma única el conjunt de competències ambientals i constituir un suport per als serveis d’ocupació i d’orientació per a reorientar els aturats a les noves oportunitats de l’economia verda, així com en la definició curricular especialment de la formació professional.

Un exemple pràctic d’aquesta la utilitat que pot tenir el resultat d’una detecció de necessitats formatives en l’orientació professional es pot veure en la web dels serveis d’orientació dels Estats Units (http://www.mynextmove.org/), on les “Green careers” formen part d’una de les 3 categories d’etiquetes descriptives associades als llocs de treball: Hi ha els llocs de treball que ofereixen pràctiques professionals, als que se’ls pronostica un bon futur, i els que són de l’economia verda. I, concretament, els llocs de treball vinculats a l’economia verda els estructura en 3 subcategories: Els que estan incrementant la demanda, els que estan motivant canvis en els llocs de treball, i els que estan emergint com a noves ocupacions. Val a dir però, que el conjunt d’aquesta “one-stop web” d’orientació laboral dels Estats Units, destaca per molts altres motius —com la prospectiva de mercat de treball o la descripció de carreres formatives— respecte aplicacions d’aquest tipus del nostre entorn més immediat. I és que el Bureau of Labor Statistics dels Estats Units ha previst que les ocupacions relacionades amb el medi ambient creixin un 52% en el període 2000-2016, mentre que la resta d’ocupacions ho faran un 14% (GHK, 2011).

Aquesta component d’orientació guanya pes específic sota la consideració que la transició a una economia sostenible haurà d’anar acompanyada d’un reciclatge i recol·locació de treballadors/res dels anomenats “sectors perdedors”.

També el Comité d’Ocupació (2010) de la Comissió Europea recomana intensificar la detecció de necessitats davant els reptes que comportarà la transició a l’economia verda i defineix les qualificacions i competències com la qüestió clau davant l’ocupació verda.

Algunes interessants experiències en marxa.

El compromís amb la detecció i el disseny d’aquestes anomenades “Green skills” ja té un seguit d’experiències en marxa tot i que, com es veurà, encara insuficients. A continuació se’n mencionen algunes.

Tot i la importància clau de l’anticipació a les necessitats formatives en competències ambientals, l’estudi Skills for Green jobs a Europa (Cedefop-ILO, 2010) posava de relleu, en termes generals, que dels sis països analitzats (Dinamarca, Alemanya, Estònia, Espanya, França i UK) no n’hi havia cap amb una potent estratègia nacional al respecte. I apuntava tan sols el lideratge pilot de França amb el seu “Plan de mobilisation des territories et des filières sur le développement des métiers de la croissanca verte”; i de UK a través del seu “Meeting the low carbon skills challenge (2010)”.

Segons aquest estudi (Cedefop-ILO, 2010) no hi havia cap país —dels que van ser objecte d’estudi— que estigués desplegant un pla de qualificacions ambientals en paral·lel als plans estratègics relacionats amb el medi ambient, tot i que en ells es detecta sovint aquesta necessitat, i cita que el cas de França era el més avançat. En el cas d’Espanya val a dir que menciona l’interès que tenen les iniciatives regionals. De tota manera, el que posa de relleu aquest estudi és que, malauradament, la manca d’identificació de necessitats i de foment de coneixements tècnics no només es trasllada a l’àmbit ambiental sinó, com ja s’ha comentat,  al conjunt de sectors.

Quan es cita el cas de França es fa referència a l’experiència de la Grenelle Envirionment Table (http://www.legrenelle-environnement.fr/) a través da la qual es van pronosticar la creació de 600.000 lloc de treball verds fins el 2020 i es va definir un pla per a impulsar els Green jobs a França, i que incloïa els següents estadis: Identificar ocupacions rellevants mitjançant un observatori nacional sobre treballs verds —que ja ha estat creat—; la definició de necessitats formatives de medi ambient i la construcció d’itineraris formatius a través de la formació inicial, formació al llarg de la vida i reconeixement de l’experiència professional; la identificació de dèficits de cobertura de llocs de treball per motiu de manca de competències determinades; i la promoció dels Green jobs com a ocupacions. Un pla que es construí sota la convicció de que la manca de capacitacions estava constituint un llast per a la creació d’ocupació. Aquest pla s’està elaborant combinant les òptiques estatal, sectorial i territorial; i mereixerà també una atenció particular —sobre tot perquè el model basat en observatoris del treball (i no tant en espais de treballs sectorials) és més similar al nostre a curt termini—.

 Al Workshop sobre Greenjobs —dut a terme a Brusel·les el juny de 2010 per part de l’Observatori Europeu de l’Ocupació— es va exposar l’Agenda de UK pels Greenjobs, i  entre els aspectes generals exposà que era necessari un canvi cultural per part de les empreses (els ocupadors), una visió col·laborativa liderada pel Govern, i una identificació i disseminació de les pràctiques a dur a terme. Va posar com a exemple el cas de l’estratègia Gal·lesa pels Greenjobs, on hi ha un suport a les empreses per a adaptar-se a una economia baixa en carboni amb  accions relacionades amb necessitats formatives tals com: Ambientalitzar els currículums de les escoles, assessorar sobre carreres formatives en aquest àmbit, treballar amb els Sector Skills Councils per a detectar necessitats formatives i centrar-se en activitats de millora de qualificacions en àrees amb altes taxes d’atur. Elements que garantitzen una preocupació per la component formativa i qualificadora.

L’estudi Skills for Greenjobs a Europa (Cedefop-ILO, 2010) també mencionava l’experiència de UK en aquets sentit, i també el paper dels Sector Skills Councils i de les Agències de Desenvolupament Regional en la detecció de necessitats; així com el fet que la dotació de la formació necessària està prioritzada com a conseqüència d’un diàleg amb els agents sectorials en el marc de l’estratègia anual de la UK Commission for Employment and Skills. Segons l’estudi en aquest programa l’economia baixa en carboni té un rol important. Val a dir que a UK hi ha una extraordinària vinculació entre els sectors i la formació especialitzada; només cal veure el rol que juguen la National Skills Academy i la Sector Skills Councils Alliance i, especialment, els òrgans sectorials d’aquestes xarxes.

Altres exemples del cas britànic són:

Les Àrees Econòmiques Baixes en Carboni (Low Carbon Economic Areas) del Sud-Oest i Nord-Est d’Anglaterra. El CEDEFOP (2010) posa de relleu que el nou sistema de detecció de necessitats que involucra les agències de desenvolupament regional són també un bon sistema per incardinar la formació coordinada amb els programes d’inversió. Ara però,  aquesta estratègia de treball a través de les LCEA sembla que s’ha abandonat els darrers anys a UK.

La “Wind and Marine Energy Skills Accord” pot ser un altre exemple que que proporciona elements de col·laboració a agents clau tant de la part de l’oferta com de la demanda en aquest sector en particular.

Des d’una latre punt de vista, als Estats Units es van proporcionar 125 M$ per a programes de formació de persones excloses del mercat de treball convencional per a ser introduïts en llocs de treball sostenibles. De fet, la campanya “Green for all” (http://greenforall.org) està treballant per a invertir $1 bilió al 2012 per a crear sortides laborals sostenibles de la pobresa per a 250.000 persones (UNEP/ILO, 2008).

Seguint amb l’òptica internacional, és interessant parar atenció a l’estudi que la consultora GHK va fer per a la Comissió Europea (GHK, 2011) en el marc del programa PROGRESS amb l’objectiu de recerca sobre les millors pràctiques disponibles en el desenvolupament de noves competències pels llocs de treball.

En aquest estudi consta com tots els països estudiats han identificat la necessitat de proporcionar les competències professionals adients per respondre las reptes de la transició a una economia baixa en carboni.

Es menciona, per exemple, el cas de la Xina, que en el marc del seu objectiu de dedicar un 4% del PIB a l’educació prenen un protagonisme destacat els sectors de transició a una economia baixa en carboni. Sobre tot perquè arran d’enquestes es constaten dificultats creixents per trobar els perfils adients (un 25% més de dificultats de trobar-los el 2010 respecte el 2009); i de entre les 4 categories més difícils hi ha personal de recerca i desenvolupament de l’àmbit ambiental (entre d’altres).

En el cas del Japó ja s’està anticipant una reducció d’ocupació en els sectors productius (fins ara líders) a favor d’increments en el sector de salut, turisme i medi ambient, entre d’altres, Concretament es preveu crear 1,4 milions de nous llocs de treball el sector ambiental i de les energies renovables. Aquesta predició està en el marc de l’estratègia nacional “The new Growth Strategy” on de sis àrees estratègiques una és el medi ambient i l’energia; i l’altre és l’ocupació i el capital humà (competències i formació). Un tàndem que que ha motivat la creació d’un programa traduït per GHK com “Core professional human resource development in growing industries” que, entre d’altres, es focalitza en medi ambient i energia; i que implica oferir cursos de curta durada en sector clarament emergents, oportunitats de pràctiques laborals per a escoles i ofertes e-learning.

La Índia també ha anticipat dèficits formatius en sectors emergents com la biotecnologia, nanotecnologia, farmacèutica i energies alternatives.

També s’apunta l’exemple de Korea, on hi ha una atenció particular en les competències de sectors en creixement i, en aquest sentit, els sectors beneficiats per una economia baixa en carboni, i on s’està potenciant la formació en qualificacions mitjanes. De fet, estimen que es crearan 481.000 llocs de treball en el desenvolupament de tecnologies verdes i 1,18 milions el 2020. No en va han creat recentment un “green sector council” per anticipar-se a les necessitats formatives de l’economia verda.

Canadà també està patint mancances de personal amb les competències requerides per la transició i  particularment està fent interessants experiències a través de la definició d’estàndards educacionals en el sector de la construcció sostenible a través del “sector skills council”.

Noves qualificacions o “topping-up” de les existents?

Segons la consultora GHK (2009) l’impacte de les polítiques ambientals en les qualificacions i competències es podria classificar de la següent forma:

  • Qualificacions que es tornaran obsoletes, com les persones que fan lectures de comptadors i seran obviats en la implementació de mesures de gestió remota.
  • Es demandaran noves qualificacions associades als treballadors “green-collar”.
  • S’ambientalitzaran qualificacions existents, a través del reciclatge formatiu i la millora en la qualificació.

D’aquesta forma considera, per exemple, que la formació en instal·lacions d’energies i components s’assolirà mitjançant la dotació de formació complementària a qualificacions existents, mentrestant que els gestors energètics d’edificis hauran de ser noves qualificacions.

La mateixa consultora exposa que aquest és un aspecte a debat i mostra l’opinió de l’OCDE que creu que no hi ha qualificacions sostenibles, sinó que es tracta de dedicar les qualificacions convencionals al sector o servei ambiental en cada cas.

La consultora també esmenta el fet que la transició a l’economia verda efectivament portarà noves qualificacions associades amb el coneixement (gestió intermodal de transports, gestió energètica, telecomunicacions, nou materials..) però aquesta novetat sonarà a risc per als potencials treballadors/res i serà necessari dotar-los d’atractiu. Ells mateixos van fer un estudi de casos per la DG Employment de la Unió Europea, on avaluaven els impactes de les polítiques de canvi climàtic en l’ocupació i les qualificacions; i la majoria de les empreses opinaven que l’impacte de les noves qualificacions requerides seria superior als impactes en termes de nombre de llocs de treball.  També van observar que les companyies tenien formacions específiques per a les seves necessitats: L’empresa de ciment Holcim formava els operadors dels forns per optimitzar les barreges de combustible per estalviar costos, Coca Cola formava els dissenyadors d’embalatges per minimitzar-los o Virgin Atlantic formava pilots sobre pràctiques que reduïssin consum de combustibles; per exemple.

Un dels estudis que ha aprofundit en la necessitat de competències (tan genèriques com específiques) associades a una economia baixa en carboni ha estat dut a terme a UK per Defra “Skills for a LOw Carbon & Resource Efficient Economy”; i on també participen de l’opinió que no calen noves qualificacions sino adaptar-les a altres necessitats.

També el Comité d’Ocupació (2010) de la Comissió Europea es fa ressò que no serà tan necessari crear noves competències sinó complementar les existents, i de la mateixa forma l’estudi Skills for Green jobs per Europa (Cedefop-ILO, 2010) conclou que hi ha un clar consens en afirmar què poques competències són noves a l’hora d’afrontar els reptes de l’economia sostenible (i cita al Ministeri francès d’educació i al grup Aldersgate de UK); és el que es coneix sota el concepte de “topping-up”. En aquest sentit val a dir que aquesta adequació no és pronosticable, ja que un sector pot ampliar el seu ventall comercial a l’àmbit ambiental però no sempre directament relacionat, per exemple es menciona el cas de la companyia Danesa Grundfos, que tot i que originalment era una empresa dedicada a la fabricació de bombes va derivar als serveis d’eficiència energètica.

Unes altres consideracions rellevants que Cedefop-ILO (2010) fa al seu estudi Skills for Green jobs per Europa són:

  • Es reclama més conexió amb la formació a les empreses, sobretot per garantir l’ajustament a les necessitats demandades pel mercat de treball.
  • S’insta a la col·laboració público-privada en la definició i provisió de noves competències per tal de definir bones pràctiques i crear xarxes de formació regional.
  • Proposa tenir en compte eines de e-Learning per afavorir la generalització de l’ambientalització curricular. En aquest sentit menciona  la iniciativa FEE Bat Iniciative de França, en la que s’ofereix una biblioteca virtual i unes eines de formació interactiva per a la formació en eficiència energètica.
  • Proposa reforçar la imatges de les qualificacions per a la sosteniblitat.

A l’estudi de la ILO i la Comissió Europea sobre necessitats de qualificació i ocupació en la construcció sostenible es posa de relleu que mentrestant la manca de formació són un element limitador, encaridor i que posa en perill de qualitat; una bona dotació de formació pot ser un dels elements que incrementi la viabilitat dels projectes sostenibles.

Sobre aquest sector en particular exposa que hi ha diferents estratègies per cobrir les noves qualificacions. Per exemple, per casos de noves funcions relacionades a ocupacions existents com l’aïllament d’envolvents o la instal·lació de solar tèrmica exposa que es poden assignar com a complements formatius a ocupacions concretes existents o fins i tot a un conjunt d’ocupacions certament dispers. Pel que fa a ocupacions amb formacions especialitzades (com la instal·lació de plaques fotovoltaiques), tot i que proposa que la formació es dugui a terme associada a ocupacions noves  i emergents, també la planteja com a actualització de llocs de treball ja existents (ILO/UE, 2011).

Concretament l’estudi abans citat del CEDEFOP presenta una taula en la que defineix una ocupació existent, la formació bàsica associada, la formació addicional requerida i la nova ocupació que podria ser duta a terme. Per exemple:

País Ocupació Formació bàsica Requalificació Nova ocupació
DK Electricista Formacions Professionals o graus en enginyeria Coneixements sobre recursos energètics, integració de sistemes energètics i gestió de projectes Gestor energètic
EE Treballador de la construcció Sense formació especialitzada Coneixements en sistemes energètics, anàlisi de dades i gestió de projectes Auditor energètic
DE Instal·lador lampista i elèctric Formació professional Formació tècnica, coneixements administratius i competències en emprenedoria Empresari- Instal·lador  d’energia solar

Aquesta aposta per la requalificació més que la creació de nous currículums formatius es veu reforçada també pel fet que les fronteres de les ocupacions verdes són alhora difuses i, cada vegada més, impliquen al que són les ocupacions de sectors convencionals que han d’evolucionar a formats més sostenibles, per no dir que ja hi ha casos en que la formació ambiental ha de ser ja present en qualsevol formació professional (i el Cedefop cita el cas d’Austràlia en aquest sentit).

Oportunitat per a suavitzar transicions i dissenyar reestructuracions

Determinats estudis han posat de relleu que les Green skills com a mitjà d’actualització o reestructuració sectorial ha estat considerat de forma satisfactòria pels sectors implicats (Cedefop-ILO, 2010). En aquest sentit es mencionen les reestructuracions (incloent la component formativa) d’indústries de construcció de vaixells a la regió de Lindoe a Dinamarca i de la companyia Harland & Wolff, ambúes al sector de la producció de molins èolics marítims i de l’energia maremotriu; la reestructuració en  el mateix sentit e la BMW a Alemanya, de la Nissan a UK, i de la Heuliez a França pel vehicle híbrid i elèctric.

Segons ILO/UE, es podria entendre que tots els treballadors de la construcció necessitarien actualitzar les seves competències amb la visió de la sostenibilitat (10 milions a la Unió Europea); tot i que hi ha diverses estimacions que han intentat dimensionar això per a cada país: A Hungria entre 30.000 i 120.000; a Irlanda entre 6.000 i 25.000; i traslladaria un total de 4 Milions per a la Unió Europea.

Formació STEM. Un tema crític complementari a les Greenskills

No es pot tancar una valoració de la dimensió estratègica de les Green skills sense mencionar un aspecte que està resultant també crític en l’àmbit de les competències requerides pel mercat de treball i que, en certa forma, és bastant complementari: La necessitat de professionals amb competències STEM (Scientific, Tecnology, Enginyering and Mathematics).

En els mencionats tallers sobre Greenjobs es va exposar que cal incentivar als empresaris i empreses de formació a donar els continguts que permetin ambientalitzar els  llocs de treball existents, però que particularment parin atenció al tipus de continguts STEM, dels que mencionaven hi ha un constatat dèficit. En el mateix sentit El Comité d’Ocupació de la Comissió Europea (2010) exposa la  necessitat de reforçat la formació STEM en la població jove. I a aquesta constatació s’afegeix l’estudi Skills for Green jobs per Europa (Cedefop-ILO, 2010) on s’exposa que aquesta mancança de formació bàsica genèrica suposa un problema major que fins i tot la coneguda mancança de noves i futures competències en matèria ambiental. Aquesta és una de les grans debilitats dels països europeus que molts experts apunten caldria que fos subsanada perquè posa en perill la competitivitat i perquè el progrés d’aquests darrera anys l’ha portat a una relaxació. Això és tan rellevant que ens el cas de UK s’estan plantejant d’implantar el sistema “golden carrot”, i proporcionar 1.100 € als alumnes que endeguin graus STEM.

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*